Itmar Esteban va ser el ciclista més destacat de l'equip català aconseguint plaça entre els sis finalistes del torneig de Keirin. Esteban va arribar a la final guanyant amb autoritat en la seva màniga de classificació i repetint victòria en la seva serie de semifinals. Ja en la final, marcat per tots els rivals després de les demostracions anteriors, Itmar va haver de conformar-se amb la cinquena posició després que els tres ciclistes grecs presents en dita final fessin labor d'equip en favor del seu líder Volikakis, vencedor final de la prova i a qui Esteban havia derrotat en els dos anteriors enfrontaments.

Itmar Esteban va completar la seva participació en Itàlia acabant vuitè en la prova de Esprint, un resultat que no va contentar al corredor de Badalona ja que fou el cinquè millor temps en els 200 metres de classificació.

Oriol Martínez, l'altre representant de Catalunya Team en les proves de velocitat masculines, va tornar a deixar bones sensacions malgrat ser aquesta la seva segona experiència internacional. Martínez, tretze en les proves de Keirin i Esprint, va acabar els dos tornejos a un sol lloc de les places que donaven dret a disputar les semifinals.

Mentrestant, en la proves de velocitat femenines, Helena Casas va acabar tercera en Keirin i quarta en Esprint, just les posicions que corresponien al seu nivell donat la baixa partició en aquestes proves on van vèncer, respectivament, la italiana Frisoni i la lituana Krupeckaite.

No obstant així, la ciclista de Vila-seca si va recollir una meritòria i inesperada sisena plaça en el Scratch, una prova de semi fons poc habitual per a ella, que va contar amb excel·lent i nombrosa participació femenina. Helena, que es va agafar aquesta prova com un test i sense cap pressió, va donar mostres d'una soltesa impròpia de la seva edat, molt atenta als diferents moviments que va tenir la cursa i, alhora, reservant forces per a mantenir opcions de cara al esprint final on va guanyar l'australiana Gilmore.

Per la seva banda, i a la seva estrena internacional en la pista, Carles Herrero va acabar sisè en Persecució individual, on va vèncer l'italià Da Ros, i al lloc venti quatre en la Puntuació que va contar amb una inscripció de luxe. El de Sant Quintí de Mediona es va adaptar sense problemes a l'altíssim ritme que va mantenir la prova dels punts i, fins i tot, es va permetre d'atacar en algun moment de la cursa per, finalment, acabar en el grup principal. L'italià Montaguti, després de resistir els constants atacs del suïs i campió del Món de Madison, Marvulli, va acabar guanyat la prova.