La Federació Catalana de Ciclisme presentarà el proper 10 de desembre a la seu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya un llibre que recull els seus més de 120 anys d’història. Amb aquesta obra, titulada "Del velocipedisme al ciclisme esportiu. Història de la Federació Catalana de Ciclisme, 1896-2018", la més antiga de les federacions esportives de Catalunya i del conjunt d’Espanya se suma a la relació d’entitats similars que han explorat i recollit en forma de monografia la seva trajectòria. Es tracta d’un extens i minuciós treball escrit pel periodista Iván Vega i el professor de la Universitat Rovira i Virgili Bernat López, de gairebé 300 pàgines, enquadernat en cartoné i amb un ric acompanyament d’imatges i fotografies, moltes d’elles rescatades d’arxius catalans diversos gràcies a la recerca duta a terme per Josep Bochaca, expresident de la FCC i impulsor del projecte.

El llibre posa en relleu i en valor el caràcter pioner de la FCC en el marc de l’associacionisme esportiu espanyol i català, i assenyala el protagonisme indiscutible i prolongat dels aficionats catalans en la fundació i la direcció de la federació ciclista d’àmbit estatal, la Unión Velocipédica Española (UVE), i de la seva branca catalana, el Comitè Regional Català de la UVE. Ambdues neixen al mateix temps el febrer de 1896 gràcies a la iniciativa i la determinació del barceloní Claudi de Rialp Navinés, autèntic pare de les actuals RFEC i FCC. 

Després de tres anys de residència de la seu de la UVE a Madrid, el 1899 una profunda crisi de l’organisme determina el seu trasllat a Barcelona, novament de la mà de Claudi de Rialp i amb l’ajuda determinant d’un altre pioner: el madrileny-català Narcís Masferrer Sala, fundador d’El Mundo Deportivo i factòtum de l’esport espanyol i català fins a la seva mort el 1941. Des d’aquella data finisecular i fins al 1939, la UVE estarà radicada a Barcelona i presidida per catalans, entre els quals destaca Santiago Jaumandreu pel seu llarguíssim mandat (1922-1944). A més, entre 1899 i 1934 el comitè directiu de la UVE ho serà també del seu comitè regional català, amb la qual cosa es dona un interessant cas de superposició de les entitats catalana i espanyola, sempre sota la direcció de catalans.

Després de la Guerra Civil, el nou règim centralitza a Madrid la seu de totes les federacions esportives espanyoles, i en conseqüència el Comitè Regional Català adquireix entitat pròpia i protagonisme creixent. Aquests es reforcen el 1953, quan arran d’una reforma dels estatuts de la UVE aquesta passa a anomenar-se Federación Española de Ciclismo, i el comitè català, Federació Catalana de Ciclisme. Des de llavors l’activitat de la FCC s’ha desenvolupat sense interrupcions i en continu creixement, sota la presidència de personalitats com els excampions Mariano Cañardo i Miquel Poblet, fins assolir el 2018, sota la presidència de Joaquim Vilaplana, xifres espectaculars: 17.800 llicències, 531 curses i 704 clubs afiliats.

A banda d’un exhaustiu repàs cronològic a aquests 120 i escaig anys d’història, l’obra inclou apartats monogràfics per a cada una de les sis disciplines que integren la FCC: BMX, BTT, carretera, ciclocròs, pista i trial. Es complementa amb 11 annexos i un índex onomàstic, que en fan una obra de consulta imprescindible per als estudiosos i els aficionats al ciclisme. L’edició ha estat possible gràcies al suport de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, el president de la qual, Gerard Esteva, en signa el prefaci.