El diumenge 28 de juny i sota un sol asfixiant es va disputar a Caceres el campionat d’Espanya de ciclisme que congregava en una mateixa cursa corredors de categoria elit i professional i a on Francesc Zurita va assolir una meritòria cinquena plaça en una cursa guanyada per el Movistar Alejandro Valverde, lo que li va servir al Blanenc per proclamar se subcampió de la categoria elit.
La cursa presentava, (per segona vegada), la particularitat d’aplegar ciclistes elit i professionals, lo que no deixava de ser una oportunitat per els corredors elit de lluir se davant de tant il•lustres rivals i així ho va fer Zurita que amb la seva cinquena posició reivindicava un cop mes i ara de tu a tu amb ells, una oportunitat per militar a la màxima categoria del ciclisme.

Deia Zurita visiblement emocionat: “tinc un sentiment contradictori, per una banda tinc la impressió d’haver perdut l’oportunitat de la meva vida al no haver pogut rubricar la meva cursa amb una victòria absoluta, però per l’altra banda no deixa de ser un cinquè i un subcampionat en el meu primer i espero que últim any a la categoria”.
Ja més relaxat i recuperat de l’esforç agreujat per el sufocant calor, Zurita ens narrava els últims i determinats metres: “En quan a la cursa ha estat controlada en tot moment pel Movistar i Caja Rural, era per tant qüestió d’estar ben a prop i atents per tal de no quedar despenjat, així arribàvem al final un grup d’uns trenta corredors, la cursa es decidiria doncs a l’esprint. Per part meva i a falta de 1200 metres anava mal col•locat i he tingut que remuntar per situar-me amb possibilitats de disputar,  esforç que sens dubte hauré pagat al final. Quan he arribat a l’alçada dels primers a uns 350 de meta, he decidit jugar-me-la i  atacar i m’he posat  al davant de tots.
Malauradament els Movistar m’han agafat la roda i quan l’àcid làctic començava a fer estralls, Valverde m’ha passat, a uns 200 de meta, com una exhalació i ja m’he vingut a baix preocupant-me únicament d’arribar.
Be, malgrat la decepció del moment, sens dubte, una bonica història per explicar, que espero que a partir de gener pugui ser el meu pa de cada dia”.
Ara i amb la moral del resultat i perquè no amb la tranquil•litat d’haver complert amb nota  l’objectiu de la  temporada, Zurita afronta la segona part amb el propòsit de superar el nombre de victòries de l’any passat i amb l’esperança de que tot plegat li serveixi per aconseguir el contracte professional que malgrat una brillant trajectòria, de moment se li resisteix.