Aleix Sierra: un somni fet realitat
Aleix Sierra (11/07/1995, Balaguer) acaba d’inscriure el seu nom al costat d’il·lustres com David Gómez, Marc Brustenga, Benjamí Prades o Edgar Curto com a vencedor de les Grans Clàssiques – Trofeu Joan Casadevall. Sierra ha certificat d’aquesta manera una de les grans sorpreses de la temporada i ha aconseguit completar «una idea boja» que assegura haver tingut fa just un any.
Fins aleshores, el ciclista lleidatà havia dedicat la seva carrera esportiva als duatlons, triatlons i algunes experiències en BTT, però és tan sols el segon any que es dedica específicament a la carretera. El 2023 va participar només en tres Grans Clàssiques i va tancar la temporada com a 52è classificat al rànquing general. Un any després, ho fa com a vencedor final del principal calendari elit de Catalunya.
L’inici d’aquest procés s’estira un any enrere, quan Aleix Sierra va posar-se les Grans Clàssiques com a objectiu de la temporada: «Vaig veure que el líder no acostumava a ser un guanyador de curses, sinó un ciclista més regular, i vaig creure que s’adaptava al meu perfil. Jo em veia capacitat per fer-ho, m’ho vaig proposar, li vaig proposar a l’equip i em van ajudar des del primer moment». I des d’aquest perfil més regular és des d’on s’ha fet fort Sierra per certificar el triomf: cap victòria i només un podi amb la segona posició al Gran Premi Sant Pere, però nou carreres consecutives entre els 15 primers.
La victòria del lleidatà, però, s’explica des del canvi de xip de tot l’equip C.C. Lleida – D.Pedros, que s’ha pres la victòria com a triomf col·lectiu i diumenge va lluir samarretes commemoratives de la gesta al finalitzar la Gran Clàssica Modest Capell: «L’any passat, tot just un o dos corredors de l’equip acabaven les carreres i aquest any hem acabat amb set o vuit corredors al davant marcant ritme. Hem fet un canvi de xip molt gran i, tot i que a nivell individual estem molt lluny dels millors, a nivell col·lectiu ens hem ajudat moltíssim i hem anat tots a una», explica Sierra.
Aleix Sierra va agafar el liderat després de la cinquena carrera i des de llavors ja no ha deixat de vestir el mallot groc amb les quatre barres: «Les carreres de principi d’any, amb més desnivell, van ser curses molt dures i em van afavorir. Quan em vaig posar líder i, el primer dia amb el mallot, vaig fer segon i vaig obrir marge a la general, vam decidir apostar-hi a totes i hem aguantat fins al final».
El marge que havia aconseguit a les primeres carreres li va servir per certificar les Grans Clàssiques matemàticament fins i tot abans de l’última prova, i posar el seu nom al palmarès del calendari català: «Guanyar un calendari que ha guanyat gent de tant nivell m’omple moltíssim. Hem passat de no ser un gran equip a estar davant lluitant contra els millors, és impressionant i quan veus que la gent et felicita a nivell col·lectiu per la feina que estem fent és molt gratificant».
Després d’aquesta victòria, Sierra encara no sap com encararà el 2025: «Ho hem de parlar amb l’equip. Repetir la lluita per la general és dur, perquè són 13 competicions en les quals no pots fallar i és molt exigent. També et priva, a vegades, de disputar curses, perquè si te la jugues massa, després potser t’ataquen i perds molts punts». El ciclista lleidatà, però, sí que té clar que les primeres vegades sempre són les més especials: «Encara que l’any que ve ho intentem fer, ja no serà el mateix. La primera vegada té una essència diferent perquè ningú s’ho espera. Hem donat la sorpresa i és amb el que hem de quedar».