Seguint amb la inciativa del repàs de destacats moments del ciclisme català (#momentsciclismecat), avui volem parar la màquina del temps en la imatge que encapçala el text d'aquest article: la selecció catalana que va disputar el Tour de França femení l'any 2001. En aquells moments, la Grande Boucle era una veritable gran volta del calendari internacional femení: més de 1500 quilòmetres de recorregut repartits en 14 etapes. La presència catalana va ser fita històrica amb més conseqüències de les que pot semblar.

"Aquell Tour va resultar un punt d’inflexió. Ens va poder obrir moltes portes, a donar-nos a conèixer, créixer i fer que més endavant sortissin altres grans projectes d’un ciclisme femení que aleshores pràcticament ningú coneixia", recorda ara l’actual directora tècnica de la Federació Catalana de Ciclisme Marta Vilajosana, una de les membres de l’equip, en el qual exercia de cap de files. "Era la meva tercera participació al Tour, els dos anys anteriors hi vaig participar amb la selecció espanyola, treballant per la Joane Somarriba i la Dori Ruano. Per a mi, poder-hi participar amb la selecció catalana va ser un boom fantàstic, em feia més il·lusió i a més hi anava de cap de files", rememora.

Les noves portes obertes al ciclisme femení català
"Tot ve de l’impressionant nivell que tenia Catalunya en fèmines en arribar el segle XXI. Tant la Marta Vilajosana com la Montse Alonso i l’Anna Ramírez venien de fer podis en Copes i Campionats d’Espanya però no tenien equip per competir internacionalment. L’aleshores president de la FCC Jordi Mariné va parlar amb la Secretaria General de l’Esport i la UFEC, amb les quals es va aconseguir una petita subvenció per competir internacionalment", recorda l’aleshores director tècnic federatiu, Xavier Ràfols. "Es va anar primer al Tour de Limousin francès, on la Marta va guanyar la CRI i va ser líder durant tres dies. Finalment, vam guanyar per equips per davant de la selecció belga i tots els equips francesos i italians, i veient el nostre bon nivell va arribar la invitació del Tour de França", explica.

Marta Vilajosana, Anna Ramírez, Sandra Santanyes, Montserrat Alonso, Elena Carbonell, Azucena Sánchez i Eva Clop formaven aquell equip. Es va aconseguir un petit patrocinador, guiabarcelona.com, per tal de tirar endavant el viatge amb garanties. "Anava molt bé, al voltant de la 20ª de la general i em vaig haver de retirar perquè va morir el meu pare. Va ser evidentment un any difícil, però en tinc un gran record perquè les meves companyes el van acabar totes el Tour, que era el més important: els vaig dir que l’havien d’acabar per mi", rememora Vlajosana sobre l'emocionant experiència d'aquella cursa, que assegura que li va "obrir les portes a anar a córrer a Itàlia l’any següent amb l’Anna Ramírez, el 2002. Van veure que estava disputant les grans proves".

"Fruit d’aquella selecció en va poder sortir dos anys més tard l’equip Catalunya-Aliverti Kookai", recorden tant Ràfols com Vilajosana, que va poder veure com l’estructura italiana on va donar el salt al ciclisme europeu podia fusionar-se en un projecte de finançament català. Un equip UCI català, amb la vigent campiona del món, la sueca Susanne Ljungskog, ciclistes de fins a cinc països i un bon nombre de ciclistes catalanes? Sí, això va passar... Però segurament ja és matèria per un altre #momentsciclismecat!

• Aprofiteu aquests dies de confinament i compartiu les vostres vivències ciclistes amb les iniciatives de la FCC.
• Més informació: #ciclismecat a casa: Compartim ciclisme a les xarxes!