La velocitat masculina fou terrè exclusiu pels alemanys Robert Forstermann i Rene Enders, or i plata respectivament. A la lluita pel bronze va sortir guanyador el polonès Adrian Teklinski, després d’anar-se a terra en la primera màniga en el seu duel contra el rus Ylia Okunev. Aquesta prova va tenir als tres velocistes del Catalunya Team, Itmar Esteban, Alfred Moreno i Adrià Sabaté.

L’única final femenina de la jornada fou la de keirin i aquesta també fou cot alemany que van situar dues corredores a la final. Christin Muche va fer valer el seu títol mundial de l’especialitat, del any 2006, davant la italiana Elisa Frisoni i la també alemanya Miriam Welte. A la final B, la velocista del Catalunya Team, Helena Casas, que va guanyar la seva sèrie matinal, fou tercera mentre que la seva companya Alba Díez va caure a la repesca.

Sempre espectacular, l´americana va disparar la tensió a les grades amb una vibrant competició on l´equip italià Fiamme Azzurre, format per Alex Buttazzoni i Angelo Ciccone, va batre el duet polonès (Lukasz Bujko i Rafal Ratajckyk) i el francès (Morgan Kneisky i Julien Duval). La manca d´equips que prenguessin volta va ser la tònica de la prova. El que més a prop va estar de doblar fou la parella espanyola formada per Unai Elorriaga i Eloy Teruel que va llençar un magnífic atac a 28 voltes del final, que va obligar a un sobreesforç als perseguidors.

La jornada es va completar amb la una exhibició dels tres ciclistes paralímpics del Catalunya Team, Ramón Álvarez, Juanjo Méndez i Raquel Acinas, els dos darrers van rebre un record pels seus èxits als Campionats del Món de ma del president del club organitzador, Eduard Esteban.

Altre moment especial es va produir a la sessió matinal quan el que fou l´alcalde de la Barcelona que va veure l’enlluernament del velòdrom fa 25 anys, Pasqual Maragall, va rebre un reconeixement a través d’Eduard Esteban, president del Catalunya Team, i Carme Mas, presidenta de la F.C.C. Posteriorment, el president va donar una volta en una bicicleta de l´ equip amfitrió per la “pelousse”, per sentir el calor del públic.