En els últims quatre anys, un grup de dones ha ciclat, pam a pam, el recorregut del Tour de França, el gran esdeveniment ciclista a nivell mundial. El mateix esforç que els professionals que surten per televisió, reivindicant la igualtat de condicions de l’esport femení: en concret, el retorn d’un Tour de França femení a nivell professional. Coneixem més del projecte Donnons des elles au vélo J-1 a través d’Anna Barrero, una catalana que formava part de la vintena de corredores que van complir amb èxit el repte aquest juliol

Barrero viu a Rennes, a la Bretanya francesa. «Sóc doctora en ciències de l’esport i estic treballant en un projecte d’investigació de la fatiga cardíaca en ciclistes». Actualment  no competeix, tot i estar federada en el club portador del projecte, el club Courcournnes Cyclisme Féminin. «Sempre he pedalat, per competir, per plaer o per desplaçar-me. He competit i he estat federada en triatló a nivell català i he competit a nivell estatal durant molts anys. Especialment vaig tenir una llarga estada al club triatló Reus Plom, amb qui vaig estar fins que el 2012 decideixo deixar de banda la competició per centrar-me en la meva vida acadèmica i laboral i inicio els estudis de doctorat», explica.

Una doble vida que no és fàcil de mantenir.«És molt difícil compatibilitzar un desafiament com el del Tour de França amb la vida laboral quan no ets un professional. Totes treballem i tenim les nostres jornades de 8 hores. En el meu cas, molts matins em llevava a les 5:45 per fer una sortida abans d’anar a treballar. Durant la setmana, és qüestió de fer equilibris en les estones lliures. He fet moltes hores de gimnàs per fer treball de força i prevenció de lesions, indispensable perquè el cos aguanta tres setmanes de càrrega. Els caps de setmana, ja amb temps, és quan he aprofitat per fer treball de resistència amb tirades llargues de 100 o 150 quilòmetres», explica la catalana.

«És el quart any que es fa i en fa tres que vaig conèixer el projecte, perquè formava part de l’equip mèdic d’investigació que va fer el seguiment d’estudi de la fatiga cardíaca en un esdeveniment d’aquest tipus. En conèixer els valors i objectius del projecte em vaig dir a mi mateixa que jo també volia ser portadora d'aquest missatge i col·laborar en la lluita per la igualtat en el nostre esport i la promoció del ciclisme femení perquè un dia la prova més important del món de ciclisme pugui també ser de les dones i per les dones amb les mateixes condicions, els mateixos mitjans i la mateixa atenció», és l’explicació de Barrero sobre la seva entrada al repte, on la seva implicació ha estat màxima.

«El meu rol en aquesta iniciativa és triple. Primer de portadora del missatge i lluitadora per la igualtat dels drets entre els homes i les dones en el nostre esport. Segon, com a ciclista. I, en darrer lloc, ocupo el rol de doctora. La meva jornada durant el Tour no s'acabava en baixar de la bicicleta, sinó que després tenia la part laboral de recollida de dades diàries i proves mèdiques cada matí i nit a totes les ciclistes», relata sobre el seu dia a dia en el passat mes de juliol.

Després d’aquesta gran experiència, encara no sap quin serà el seu següent pas. «Necessito un temps de descompressió per assimilar tot el viscut i descansar abans de prendre cap decisió de cara a l'any vinent. Tot el desgast de l'esforç que es viu a nivell físic, psicològic i emocional en una prova d'aquest tipus et deixa buit en tots els sentits». Això sí, «projectes i reptes en tinc moltíssims al cap. Viatjar en bicicleta et dóna una llibertat i unes sensacions que només pots experimentar sobre les dues rodes. També m'ha passat pel cap de tornar al món de la competició», afirma.

Preguntada pel ciclisme a Catalunya, Barrero explica que intenta «estar sempre al dia de tot el que passa al meu país malgrat la distància. Evidentment el ciclisme femení és una de les coses de les que m'agrada estar al dia en la mesura del possible». Enguany, la Federació Catalana de Ciclisme ha impulsat la creació d'una Copa Catalana Fèmines amb 10 proves, 6 de les quals exclusives per a fèmines. «Qualsevol iniciativa de promoció del ciclisme femení serà sempre un pas endavant per la igualtat en el nostre esport, alhora que una oportunitat per poder créixer i desenvolupar el nostre esport en tots els sentits», valora.

I tornarà a recórrer les 21 etapes del Tour de França 2019? «Tant de bo no faci falta que hi hagi una nova edició Donnons des elles au vélo J-1, perquè voldrà dir que ja existeix una versió oficial del Tour de França femení. Sóc molt optimista, i veient el ressò, l'atenció mediàtica i l'impacte que el nostre projecte ha tingut aquest any espero que els nostres objectius és facin realitat i que puguem gaudir d'una versió oficial d'un Tour de França femení. En cas contrari, la resposta es que sí, que continuarem lluitant per la igualtat en el nostre esport i que no ens rendirem», tanca contundent.

• Tota la informació del projecte, en la seva pàgina web

[Crèdit fotografia: Škoda UK]